Si hem de fer un capmàs de tot el procés (per seguir-lo sencer ja hi ha el blog, així el o la visitant ocasional es podrà distreure un xic més), potser seria agosarat dir, per començar, que n'hem vist de tots colors. Però deunidó. Expliquem-nos.
Probablement el millor de tot, i encara que sembli que això se'n va del tema tot i que creiem que sí que forma part del procés, ha estat poder conèixer de forma més aprofundida alguns companys de l'aula i, per tant, companys del grau. Potser ens tornarem a trobar més endavant (tan de bo!) i està bé tenir algú amb qui connectar, no només de forma virtual. Ja hem compartit neguits, opinions, hem coincidit i hem discrepat... Trencar una mica la fredor de la UOC va prou bé, sobretot en el primer semestre.
Quant a continguts, el propi tema del projecte que havíem de desenvolupar ha estat prou engrescador: als Quatre Jutges, o bé hi ha passionats de la música, o bé hi ha músics, o, fins i tot, totes dues coses alhora. Hi havia predisposició per afinitat amb el tema i, finalment, també hi ha hagut aprenentatge i enriquiment erudit, que no fa mai nosa.
Ara bé, l'assignatura, ja ho sabíem, no consistia tant en elaborar un treball aprofundit sobre l'opció temàtica escollida com en el procés d'elaboració, incidint en una sèrie d'elements clau: la dinàmica de grup en un entorn virtual i la familiarització amb una sèrie d'eines 2.0. És evident que aquestes dues coses són el rovell de l'ou de l'assignatura i hi ha alguns dels elements més engrescadors a l'hora de submergir-s'hi.
A l'hora de treballar en xarxa, de forma asíncrona i amb un nivell del tot neòfit en la majoria d'instruments per dur a bon port el projecte apareix el millor i el pitjor del procés. Els punts forts i els punts febles, que en diríem a l'aula.
Malgrat que treballar d'aquesta manera ens allunya del compromís presencial, no sempre és senzill coordinar-se per establir plans de treball i, sobretot, per executar-los. El nostre grup ha grinyolat, fonamentalment, a l'hora de respectar la planificació que ens havíem establert d'entrada, però la fluïda comunicació establerta en l'espai de grup ens ha permès tombar obstacles (que n'hem tingut) i respectar terminis i feina encarregada. El respecte mutu i la bona comunicació és essencial per tirar endavant qualsevol projecte d'aquestes característiques, més fins i tot que una bona planificació (que, òbviament, és també molt important i va bé tenir-ne!). Ens atrevim a extrapolar experiències pròpies, perquè no són pas res que no succeeixi en els millors grups: baixes, disponibilitats i velocitats diverses segons els membres, condicionants externs (i personals) que incideixen en el (bon) ritme de feina... Si el grup està consolidat i hi ha confiança i respecte, la cosa tira endavant.
Haver-nos familiaritzat amb la wiki, després d'haver-nos introduït a les entranyes d'una d'elles, amb el blog i amb eines més específiques com Zotero també ha acabat esdevenint interessant i engrescador.
Fins sempre, companys!
ResponElimina