Vam bastir el nostre civisme digital a l'entorn de quatre pilars: el compromís, la constància, el respecte i l'ajuda enter tots els integrants del grup dels Quatre Jutges, i, a nivell global, penso que els estem respectant força.
A nivell de compromís tothom ha participat en cada una de les tasques que teníem: totes han passat per l'espai de debat i en el primer exercici, malgrat suar una mica la cansalada, vam fer entrega satisfactòriament del document requerit. La comunicació ha estat força fluïda i, el que al meu entendre és més important, qualsevol incidència en l'àmbit particular que pogués distorsionar el normal funcionament del nostre grup ha estat comunicat prèviament pels implicats directes: en tot moment hem pogut saber la disponibilitat de cadascú per encarar les activitats que havíem d'anar resolent.
Òbviament, aquests condicionants personals han incidit sobre la constància, però només entenent-ho des de l'àmbit de la regularitat amb què cada jutge es pot dedicar al grup. Ara bé, justament l'actitud de respecte (basat tant en la comunicació d'una determinada situació personal a la resta com de la comprensió per part dels altres d'aquest fet) i l'ajuda (plantejament i resolució de dubtes entre nosaltres) ens ha permès superar aquests entrebancs externs i, fins i tot, m'atreviria a dir que han ajudat a cohesionar el grup.
Vaja, que la primera PAC ha estat prou emocionant pels components dels Quatre Jutges però la bona predisposició, la bona actitud demostrada, ens n'ha permès sortir-ne airosos.
A nivell de compromís tothom ha participat en cada una de les tasques que teníem: totes han passat per l'espai de debat i en el primer exercici, malgrat suar una mica la cansalada, vam fer entrega satisfactòriament del document requerit. La comunicació ha estat força fluïda i, el que al meu entendre és més important, qualsevol incidència en l'àmbit particular que pogués distorsionar el normal funcionament del nostre grup ha estat comunicat prèviament pels implicats directes: en tot moment hem pogut saber la disponibilitat de cadascú per encarar les activitats que havíem d'anar resolent.
Òbviament, aquests condicionants personals han incidit sobre la constància, però només entenent-ho des de l'àmbit de la regularitat amb què cada jutge es pot dedicar al grup. Ara bé, justament l'actitud de respecte (basat tant en la comunicació d'una determinada situació personal a la resta com de la comprensió per part dels altres d'aquest fet) i l'ajuda (plantejament i resolució de dubtes entre nosaltres) ens ha permès superar aquests entrebancs externs i, fins i tot, m'atreviria a dir que han ajudat a cohesionar el grup.
Vaja, que la primera PAC ha estat prou emocionant pels components dels Quatre Jutges però la bona predisposició, la bona actitud demostrada, ens n'ha permès sortir-ne airosos.
Completament d'acord amb tu! És cert que la primera part ens va fer "suar la cansalada"; de fet, no sé com no ens va agafar a tots un atac d'ansietat.
ResponEliminaLa veritat és que, com tu dius, els condicionants personals han incidit sobre la regularitat i la constància. Hem tingut trasllats de casa, averies d'ordinador i ascensos al treball. Tot això ens ha fet alentir, inevitablement, el procés del projecte. Però arribarem a la nostra meta, oi?
Per la meva part, em sento molt orgullosa, satisfeta, admirada i contenta de formar part d'un grup que ha respectat els condicionants externs. I no només això. Ha ajudat, animat i recolzat quan ha fet falta. Un "tots per un i un per tots" que fa que les coses tirin endavant.
ResponEliminaI només se m'acut una paraula més: gràcies
Teresa, és que no podem fer més del que fem!! Tots quatre treballem, estudiem, tenim una família i moltes coses que fer, per no nomenar els imprevistos que ens poden sortir. Jo crec que és normal que ens costi fer PACs de manera conjunta. Quan tens l'oportunitat de treballar individualment t'organitzes com tu vols però el treball en grup això no ho permet. De totes maneres, crec que ens estem respectant molt en aquest sentit i comprenem totes les coses que ens passen i no ens deixen fer la feina com voldríem. Ànims que això ja gairebé està.
ResponElimina