PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Com podreu veure a mida que aneu seguint el nostre projecte, el tema tractat és el moviment de La Nova Cançó i tot allò que va significar dins del nostre país i arreu d’Europa. Els quatre autors del projecte som uns enamorats de la música en català i ens fascina l’època en què va tenir lloc el naixement de la música moderna en la nostra llengua a mitjans del segle XX. En un primer moment pot semblar un tema poc interessant si el qui s'hi apropa no està vinculat d'una manera o altra a la música, però creiem que com a estudiants del grau en Llengua i Literatura Catalanes hem de ser conscients de la importància d’aquest moviment. 

Durant dècades, la situació de minorització lingüística que experimentà (i, malauradament, continua experimentant) el català respecte del castellà i del francès, els dramàtics episodis de repressió franquista a l’estat espanyol i els programes de substitució lingüística seculars endegats pels estats francès i espanyol, van fer que escriure, cantar o expressar-se en llengua catalana fos, en segons quins contextos, un acte heroic. Escriptors, cantants o locutors catalans van haver de fer ús de la imaginació i cercar les escletxes legals per dur a terme l’idioma, i al mateix temps, la dignitat. Això fou ben explícit en l'etapa tardofranquista, quan els canvis i els anhels d'anys eren ben a tocar.

El nostre projecte és un homenatge a aquell col·lectiu d’intel·lectuals anomenats Els Setze Jutges que, dins d’una situació política i social que gens els afavoria, reivindicaren l’ús del català en la música moderna fixant-se en els corrents musicals que emergien arreu del món, com ara la cançó francesa, el blues o la salsa i feren de la cançó moderna en català un referent mundial. És un homenatge a les lletres de les seves cançons, dignes de considerar-se literatura per la seva temàtica reivindicativa, pel sentiment nacionalista i patriòtic i per esdevenir, en el cas de moltes cançons, símbols del poble català.

Així mateix, no hem volgut oblidar allò que va passar després de la mort del dictador i, per això, també hem centrat part de la nostra atenció en l'evolució de la música en català des dels anys vuitanta fins als nostres dies per veure si hi ha o no punts de contacte amb aquells qui, a finals dels cinquanta iniciaren el moviment.


Al llarg del procés de creació de la wiki i de desenvolupar-hi el tema, hem anat seguint les indicacions genèriques i afrontant problemes diversos. D'una banda, hi hagut alguns replantejaments en el guió, com ara la supressió d'alguns apartats que, tenint en compte l'extensió que se'ns demanava, hagués deixat en anècdotic el contingut d'algunes entrades. D'altra banda, ens hem hagut d'adaptar a les condicions de treball i personals que se'ns anaven presentant; sobretot la dificultat d'un dels membres del grup a seguir amb la mateixa regularitat que els altres el ritme establert.

TECNOLOGIA DIGITAL

Pel que fa a la tecnologia digital, en aquesta tercera PAC ha estat un tema menys estressant i preocupant que en les altres dues. En aquesta fase del projecte, ja teníem creats la wiki i el bloc, ja havíem descobert com funcionava Zotero i havíem après (els qui  no ho havíem fet abans de cursar l'assignatura) a introduir enllaços, widgets, imatges, vídeos, etc. Aquesta PAC ha estat molt més relaxada quant al tema de la tecnologia digital. Ara bé, tot el que vam aprendre en les PACs anteriors ho hem posat en pràctica, i  més que mai, en aquesta; la nostra wiki està plena d'enllaços, imatges, etc., en el bloc ja hem començat a introduir fotografies i a hores d'ara ja sabem treure-li molt profit al programa Zotero. Ara bé, encara ens queda una cosa pendent: Redice!
Esperem que l'aprenentatge segueixi a aquest ritme!

CERCA D'INFORMACIÓ

En aquesta tercera PAC poca cosa podem dir sobre la cerca d'informació, ja que aquesta feina la vam desenvolupar molt més en la segona PAC. En aquesta part part del projecte, hem fet ús de les cerques que havíem penjat a Zotero a la segona PAC i, a partir d'aquestes, hem configurat el que serà el nostre projecte final. Recordem que al llarg de la PAC anterior vam fer búsquedes individuals sobre el moviment de la Nova Cançó i Els Setze Jutges i vam agrupar les que ens van semblar més adients en una carpeta grupal. Així, en aquesta PAC, el que hem fet és anar a buscar les dades que necessitàvem a la carpeta grupal per poder formar els apartats de la wiki.Bàsicament, doncs, el que hem fet és cercar la informació dins de la informació cercada anteriorment.

Mor Enric Barbat, un dels Setze Jutges, a l'edat de 68 anys.

Enric Barbat, un dels components del grup de folk català Els Setze Jutges, ha mort avui a Menorca a l'edat de 68 anys.

Barbat, que d'ençà la dècada dels setanta vivia a Menorca, s'havia allunyat de les aparicions públiques, i una de les últimes vegades que es va deixar veure va ser al Parlament l'any 2007, amb motiu de l'entrega de la Medalla d'Honor als Setze Jutges, per la seva contribució a la cultura catalana.

Barbat, nascut al barceloní barri de Gràcia l'any 1943, va passar a formar part dels Setze Jutges –un grup que havia nascut per impulsar la Nova Cançó i la música en català– l'any 1963, després que els fundadors Josep M. Espinàs i Miquel Porter i Moix decidissin retirar-se per deixar pas a cantants professionals. Els companys de grup de Barbat en aquesta aventura van ser Delfí Abella, Pi de la Serra, Guillermina Motta o Joan Manel Serrat, entre d'altres.

Fortament influït per la cançó francesa, especialment per Brassens, el testament musical de Barbat es resumeix en cinc discos: Enric Barbat (1971), Núvols de setembre (1976), Erre Hache Positivo (1977, el seu únic disc en castellà) Quatre (1983) i el darrer, Camins privats, de l'any 2006.

El proper 19 de desembre s'acompliran 50 anys del primer recital que van oferir els Setze Jutges al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a la seu de la Institució Cultural del CIC (abans coneguda com a Centre d’Influència Catòlica Femenina - CICF). Per celebrar aquesta efemèride, el proper 19 de desembre es portarà a terme un acte commemoratiu a la Sala Joan XXIII de la ICCIC (Via Augusta, 205), a Barcelona, on de ben segur que hi haurà un record per a Barbat.

En l'acte es preveu que hi siguin presents altres membres dels Setze Jutges, com Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó i Maria Amèlia Pedrero.

http://www.ara.cat/cultura/Mor-Enric-Barbat-Setze-Jutges_0_607139404.html

també podeu llegir:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/muere-los-anos-enric-barbat-uno-los-setze-jutges-1264742



Els qui vénen


(Joan Margarit - Enric Barbat)


Han carregat maletes i farcells,
la llarga nit arrossega la son;
tristos, suats, noten buits els budells,
rància es l'olor que surt dels vagons.

De matinada s'aturarà el fosc tren
ple d'homes adormits i sense feina,
els deixarà perduts en els andens...
són moltes mans buscant una eina.

Són desterrats dels camps on a l'estiu,
cremat el cos, segaven sota el sol,
i per la plaça fent el rotllo a l'hivern
dels qui esperen un treball qualsevol.

Ara convencen els altres caminants
quan sense ofici roden per la ciutat
portant als ulls com un antic senyal
la por del gos apedregat.

Van per les obres, pels molls, pels mercats
o pels gelats tallers de l'extraradi
gastant-se els pobres ossos ja gastats
pels pedregars de l'anònim salari.

Ara,seran els anys per oblidar
camps i corrals, l'olor de la taverna,
els marges, l'herba, la remor del vent,
de tant en tant escriure amb mala lletra.

Tramvies plens entre boires i fum
quan tornen fatigats cada capvespre
i en l'alta mar d'estrangers costums
una antiga suor de segles.

Fins que serà per fi el temps del repòs
el dia que vindrà l'últim jornal
i un cop a dins del sindicat dels morts
descansaran als marges suburbials.

Ningú no sabrà si els últims pensaments
volaren cap enrere, cap als camps,
quan els llençà la vida el fons del clot
de pixums i deixalles que és la mort.

S'ha tirat massa terra damunt l'home,
damunt l'antic dolor avantpassat
i encara avui el descendent del pobre
amb el cap baix carrega el sac.

I tots sabem callar plens d'impotència
quan en nom d’una nova renaixença
s'escup al front del homes humilIats
l'antic gargall girant l'esquena.

Quan arriben cada alba en els llargs trens
els qui han d'escriure i no en saben gens.

ACTITUD CÍVICA DIGITAL

Quan ens posem a buscar quelcom a Internet, ens trobem amb un allau d’informació que, de vegades, fins i tot, encara ens atabala més. Tots estem d’acord que aquesta gran quantitat d’informació és, primer de tot, un avantatge importantíssim. El fet, però, de no saber destriar els documents més importants és la tasca més difícil, i més en un projecte com el nostre amb l’espai molt limitat. La capacitat de destriar les dades més importants és el que farà que el nostre projecte sigui de qualitat.

D’altra banda, l’ús d’aquesta gran quantitat de dades ens obliga a mantenir un rigor pel que fa a la difusió d’aquestes i per donar fiabilitat a allò que diem. Quelcom en què estem tots quatre d’acord i que ho portem a terme sempre és el fet de referenciar qualsevol informació. Així, doncs, les dades amb què hem configurat la nostra wiki van acompanyades de la seva bibliografia, cosa que li dóna més solidesa i fiabilitat al nostre projecte. Val a dir que no hem fet un “talla i enganxa”, sinó que hem extret els punts que més importants ens han semblat d’una sèrie de documents que anteriorment ja havíem classificat a Zotero.

PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DEL PROJECTE

En el nostre cas, la planificació del projecte és un punt dèbil que hauríem de millorar, ja que no estem seguint els punts acordats a l’inici. Ara bé, en un principi és molt fàcil de determinar unes pautes, però a l’hora de la veritat, quan ens trobem en la situació, les coses canvien molt: trasllats de vivenda, canvis en la feina, problemes familiars, etc. Imprevistos que no ens deixen dur a terme la feina de la manera que voldríem. Amb tot, sempre aconseguim treure endavant la feina encomanada i crec que no ho estem fent malament. A més, un dels nostres punts forts i que s’ha convertit en els fonaments del nostre projecte és la interacció en l’espai de debat. Tot allò que fem, que necessitem o que dubtem ho expressem en el fòrum i això és el que ens fa portar endavant el projecte.

Si haguéssim de tornar a estructurar la planificació, no sé com ho faríem. Ara que ens hem acostumat a aquest sistema de fer el que podem i quan podem, ens resultaria molt difícil fer una taula de planificació i complir-la. En el nostre cas, creiem que treballar com ho estem fent ara, sobre la marxa, ens està anant bé. Segurament si ens tornéssim a plantejar el fet de treballar sota una taula que ens marqués la planificació del nostre projecte, no podríem.

Propostes de millora

En comparació a l'anterior Pac, s'ha millorat molt la fluïdesa de treball. La redacció del diferents apartats de la wiki han estat portats amb regularitat i al dia. La comunicació, tal com s'ha dit en altres entrades ha estat molt bona i respectada.

En canvi, el treball del blog ha estat una mica apartat, justificat per la feina de la wiki podriem dir, i per als entrevancs ja quotidianis, com la falta d'un dels membres i adversitats del dia a dia. Però l'hem tornat a deixar una mica per a última hora.

Estem convençuts però, que ja als últims passos de l'assignatura, una última arrencada de millora és l´'us del blog amb regularitat.

Comunicació a la xarxa

En aquesta nova fase, la comunicació entre els membres del grup ha estat fluïda i hem continuat seguint els paràmetres que havíem establert inicialment. Hem estat prou regulars i mai hem deixat desatès l'espai de debat del grup; difícilment hem estat algun dia sense que algú deixés algun missatge per tal d'apuntar orientacions sobre les tasques, preses de decisions, etc. La freqüència de connexió, doncs, ha estat la correcta.

Tot plegat, denota que hi ha un rodatge, uns hàbits adquirits, que faciliten avançar en la feina, un cop haver interioritzat els plantejaments amb què vam encarar l'elaboració del projecte i el treball en grup.

Ara bé, és cert que comptàvem amb una, diguem-ne, dificultat afegida que ja coneixíem. Sabíem que un dels quatre jutges no estaria en disposició de dedicar el mateix temps que la resta, però ens hi hem emmotllat i hem anat seguint la feina establerta. Això ha significat, òbviament, redistribuir tasques i ampliar el volum de feina entre la resta de membres, però ha estat, justament, la bona comunicació el que ha permès superar aquest petit escull. Ho esmento aquí, perquè crec que la comunicació ha estat bàsica a l'hora d'afrontar aquesta situació, i la Teresa ens va comunicar la seva indisponibilitat tan aviat com ho va saber, cosa que és d'agrair (i així ho hem fet! Hem comprès la situació i li hem donat tot el nostre suport!). Bé, de fet, ella ja ho ha explicat en aquesta entrada.

Finalment, hem introduït un nou espai de comunicació: els apartats de discussió a les pàgines de la wiki. L'ús que en fem, però, és encara limitat; tot just l'hem encetat i les reflexions i suggerències s'han mantingut, majoritàriament, en l'espai de debat del grup. Hi haurem d'anar incidint en el que queda d'assignatura!

Treball en equip

Crec que em toca a mi parlar d'aquest tema, ja que m'he trobat amb uns companys que ni me'ls mereixo.

Han entès els problemes i adversitats d'un altre, i no només això, sinó que han animat i empès a la continuació quan les coses ja estaven a punt de caure.

El suport i el respecte han estat una peça clau en el funcionament del grup. Estem passant per una situació en la vida que ens porta a escollir, canviar i sacrificar coses que potser en altres temps no haguessim fet. La comunicació ha estat fluïda en general, tot i haver-hi hagut casos d'absències justificades, com ara nous trasllats, problemes amb internet, i els ja típics "falta de temps" per culpa de la feina...

La meva admiració per com s'ha el.laborat la wiki m'ha deixat en la posició de treure's el barret i dir sí senyor, ells han pogut!! Una organització prèvia per la redacció de l'esborrany i una actitud oberta a entrendre's bé a la primera, han donat a un resultat àgil i positiu.